Qui és la Lola Raya?

Per conèixer als nostres convidats de dimarts no hi ha res millor que reproduir el comunicat que van fer demanant la legalització del Top Manta. 

​

Aquest és un manifest adreçat a aquells que creiem que les vides de totes les persones valen el mateix. A totes aquelles persones que desitgem per als altres el mateix que desitgem per a la gent que estimem. A qui creiem fermament que el món és un recurs que tots els seus habitants han de cuidar i gaudir amb les mateixes responsabilitats i les mateixes oportunitats. A qui pensem que la globalització és un espai/temps per organitzar un repartiment cada cop més democràtic de la riquesa i de la presa de decisions, en comptes d'un horitzons a témer i destruir ferint-lo de fronteres, murs, tanques, lleis d'estrangeria i polítiques securitàries. A qui treballem per fer que la seguretat sigui cada cop un resultat de comunitats humanes més igualitàries i teixidores de vincles socials forts, i cada cop menys l'objectiu de polítiques de la por que dibuixen paisatges on la pluralitat és una amenaça, la diversitat un enemic, la pobresa un delicte.

Nosaltres i nosaltres defensem, doncs, el dret a la mobilitat de les persones que fugen de les guerres o de la fam, de la persecució per raons ètniques, religioses, d'identitat o pràctica sexual. També els drets dels que simplement es desplacen, moltes vegades amb dolor, però sempre carregats de somnis i aspiracions, a la recerca d'una vida millor. Estem entestats i entestats a continuar construint societats on les nostres amigues, fills, mares, veïns i companyes tinguin sempre l'oportunitat d'accedir als béns i drets bàsics per tirar endavant projectes de vida dignes. Sabem que no parlem gens utopies, sinó objectius absolutament assolibles. Concretant aquestes demandes al racó de la terra on ens ha tocat viure, el que pretenem és anar desmuntant pedra a pedra l'elevat mur de la vergonya que avui criminalitza la pobresa a l'Estat espanyol. Una de les seves peces més dures es diu Llei d'Estrangeria i entre els seus efectes perversos hi ha la condemna a viure sense drets per a milers de persones. Si repudiem el mur de Trump no podem permetre que hi hagi murs visibles i invisibles que impedeixen que molts dels nostres veïns i veïnes no disposin d'un estatus jurídic que els permeti accedir, no només a drets bàsics com la salut o l'educació, sinó simplement a viure.

Davant la impossibilitat d'obtenir un contracte de treball -a la situació de manca de feina en general se suma, en el cas de la població migrant, l'estatus d'irregularitat administrativa o de “sense papers” a causa de la Llei d'estrangeria-, moltes persones immigrants han de cercar-se la vida, com sabem, venent als carrers. La venda ambulant sempre ha estat una via d‟obtenció d‟ingressos per a les capes de població més empobrides. A l'Europa de l'austeritat i el neoliberalisme, aquesta és una situació a la qual es veu abocada un percentatge de població cada cop més gran. Per als immigrants d'origen subsaharià, molts residents a les nostres ciutats des de fa més de 10 anys, aquesta ha estat i continua sent una via de sortida que els permet anar sobrevivint. En aquest sentit, les alternatives són poques: o són explotats com a jornalers oa l'ocupació domèstica, o venen al carrer. No hi ha més opcions. I recordem, quan un manter és condemnat per vendre, això tanca de facto qualsevol possibilitat de regularització futura degut al tema dels antecedents penals. Això és el que anomenem criminalització de la pobresa. L'any 2010, gràcies a un enorme treball d'organització i visibilització de la problemàtica per part de col·lectius de manters de tot l'Estat, la venda ambulant o top manta no es va arribar a despenalitzar, que era l'objectiu buscat, però sí es va introduir, almenys, una mena molt atenuat. Això és per a determinades situacions, com les que ens ocupen, la pena passava de presó a multes i feines en benefici de la comunitat. Aquesta situació es va mantenir fins a l'any 2015, moment en què va entrar en vigor una de les reformes més restrictives i qüestionades del Codi Penal, que va tornar a penalitzar amb penes de presó aquestes conductes a l'article 274.3. Per tot això, avui demanem que les institucions tornin a reconèixer, com ho han fet durant els cinc anys anteriors al 2016, que la venda al detall de productes protegits per les lleis de propietat industrial i intel·lectual, no pot ser penalitzada com a delicte i afectada per penes de multes i de privació de llibertat, perquè són mesures:

* desproporcionades, ja que condueixen a la imposició d'una pena que no guarda proporció amb la gravetat dels fets (es podria recordar aquí que la legislació espanyola considera una mera falta el delicte contra la hisenda pública per una quantia inferior a 120.000 euros).

​

* il·legals, perquè contradiuen el principi d'intervenció mínima, és a dir, el recurs al dret penal com a darrera ràtio. En aquest sentit i com s'ha assenyalat, la venda ambulant va ser despenalitzada l'any 2010.

 

* inadequades, ja que la finalitat de prevenció general associada a les penes no concorre en els casos que ens ocupen degut a la inexistència de polítiques que facilitin la integració laboral i social de les persones que desenvolupen la venda ambulant. Així, quan un necessita sobreviure i no té cap altra sortida, ni tan sols la presó és una amenaça dissuasòria.

 

* injustes i antidemocràtiques: perquè en absència d'una política criminal coherent amb la nostra Constitució, criminalitzen la pobresa a través del Codi Penal DEMANEM, EN DEFINITIVA, EL DESPENALITZACIÓ DEL “TOP MANTA”

​